Música i religió a Girona

Del 30 de juny fins al 9 de juliol, la capital gironina tornarà a omplir-se de melodies i ritmes d'arreu del món que tenen en comú, en major o menor intensitat, el fet religiós que envolten les diferents músiques. Serà la setena edició del Festival de músiques religioses del món de Girona. Alguns dels concerts són gratuïts i la majoria es fan a l'aire lliure.

Per a més informació podeu consultar el web del Festival.

[+info]

Pepita Jiménez

La versió completa de l'òpera en anglès d'Albéniz en la revisió del musicòleg i director José de Eusebio.

La història de Pepita Jiménez tracta d'un jove seminarista, Don Luis de Vargas, que s'enamora de la jove viuda Pepita Jiménez, per acabar imposant-se l'amor davant la religió. L'edició de José de Eusebio ha intentat restituir la partitura original d'Albéniz que amb el temps havia estat modificada tant pel que fa a l'orquestració com al llibret i a l'ordre dramàtic. Per a aquesta gravació s'ha comptat amb la participació de Plácido Domingo, Carol Vaness, Jane Henschel, Enrique Baquerizo y Carlos Chausson, amb l'Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid, amb el mateix José de Eusebio a la direcció. El segell que l'edita, poca conya, és Deutsche Grammophon.

[+info]

In memoriam Joaquim Homs

El pianista de Granollers Jordi Masó és un dels músics catalans que més feina està fent aquests últims anys per donar a conèixer la música dels autors d'aquí, especialment a través del CD, amb discogràfiques catalanes i estrangeres. Un dels seus últims projectes ha estat encarregar a una vintena de compositors catalans i espanyols una peça breu per a piano a cadascun que d'alguna manera fes referència a la figura o a l'obra de Joaquim Homs (1906-2003), en el centenari del seu naixement.

[+info]

Mor Ligeti, referent de la música contemporània

El compositor d'origen hongarès György Ligeti (1923-2006) va morir ahir a Viena als 83 anys després d'una llarga malaltia. Aquest músic d'origen jueu, nacionalitzat austríac, era considerat un dels més grans compositors de música clàssica de la segona meitat del segle XX. Després de patir els horrors de la Segona Guerra Mundial, en què va perdre el pare i un germà -exterminats al camp de concentració d'Auschwitz-, Ligeti va marxar a estudiar a Budapest, amb Zoltán Kodály, entre altres. Posteriorment va deixar Budapest, fugint de la influència del règim soviètic, per anar a Viena i nacionalitzar-se austríac.

A partir d'aleshores va entrar en contacte amb les avantguardes artístiques d'aquell moment, que no havien arribat a Hongria. La seva música va començar a ser coneguda especialment a partir de la dècada dels seixanta. La seva influència a partir d'aleshores no es va limitar en el terreny de la composició sinó també en el teòric.

[+info]

Arriaga, 200 anys

L'oboïsta i director Paul Dombrecht edita en CD música inèdita de Juan Crisóstomo de Arriaga.

Tot i que no està tenint el mateix pes ni ressò que l'efemèride del naixement de Mozart, el 200è aniversari del naixement del bilbaí Juan Crisóstomo de Arriaga (1826-1826) està portant algunes propostes interessants. És el cas del CD que el prestigiós grup de música antiga Il Fondamento, amb cinc solistes vocals, dirigit per Paul Dombrecht, han editat fa ben poc pel segell Fuga Libera. Es tracta d'un recull d'obres vocals, religioses i profanes, compostes per Arriaga durant la seva estada a París els últims anys de la seva curta vida, entre el 1821 i el 1825.

[+info]

Quatuor op. 96 "Américain"

Dues de les obres de cambra més interessants de Dvorák en les versions del jove Quartet Jerusalem.

Del corpus d'obres d'Antonín Dvorák destaquen per damunt de les altres les peces que va compondre als Estats Units, especialment el Concert per a violoncel i orquestra i la Novena Simfonia Del Nou Món. N'hi podríem afegir encara una altra: el Quartet per a cordes núm. 12, anomenat Americà pel regust de melodies del folklore d'aquell continent que impregnen l'obra. (...) El quartet de Dvorák data del 1893 moment en el qual el músic es troba a Nova York dirigint el Conservatori d'aquesta ciutat. Dvorák es va imbuir tant del folklore americà que ens sembla estar sentint música d'un autor nord-americà més que la d'un músic bohemi.

Acompanyant el quartet de cordes hi trobem l'interessant segon Quintet per a piano i cordes, que Dvorák va compondre uns anys abans, el 1887. Val la pena remarcar aquí la participació del pianista Stefan Vladar que s'integra perfectament amb el quartet al llarg de tota l'obra.

[+info]

Hector Berlioz - Requiem

Hi ha rèquiems que han tingut més fortuna que d'altres. Avui en dia es recorden i s'interpreten força els de Mozart -per suposat-, Fauré, Brahms o Verdi. Hi ha una altra categoria de misses de difunts que, si bé tothom reconeix la seva qualitat, han quedat al marge dels anteriors, com en un segon terme. És aquí on hi trobaríem el monumental Rèquiem d'Hector Berlioz. Una obra composta l'any 1837, quan el músic francès acabava de traspassar la trentena.

Una de les curiositats de l'obra és que Berlioz no era especialment creient: el rèquiem no neix de la fe del músic sinó d'un encàrrec que Berlioz rep del govern francès. No hi ha dubte que el principal inconvenient que es troben les produccions d'aquesta obra és que demanen un nombre d'efectius, instrumentals i corals, sensiblement superior al que és habitual. (...)

El responsable musical d'aquesta gravació és Bertrand de Billy, un vell conegut del públic barceloní, especialment del liceïsta. (...) Amb aquesta orquestra i amb dos dels cors més prestigiosos de la capital austríaca ofereix unes versions de la música de Berlioz plenes de matisos en un repertori que el director parisenc coneix prou bé.

[+info]

Barbara Hendricks, un veu mítica a Terrassa

La cantant nord-americana oferirà un únic concert al Centre Cultural de Caixa Terrassa.

El programa que interpretarà Barbara Hendricks a Terrassa inclou obres de Beethoven, Fauré i Mahler en la primera part, i de Poulenc, Schoenberg i Weill en la segona. Això sense comptar els bisos que segur que hi haurà. Aquests últims anys aquesta cantant ha ofert sobretot recitals de lieder i no tanta òpera. A Hendricks l'acompanyarà aquesta vegada el pianista suec Love Derwinger. El concert es farà el dijous 1 de juny a les 9 del vespre i el preu de les entrades és de 36 euros.

[+info]