Mozart. Chamber versions by Peter Lichtenthal

Versions de cambra del Rèquiem i el Concert per a piano i orquestra núm. 20, totes dues de Mozart.

Hi ha obres de Mozart que es coneixen tan bé que gairebé formen part, encara que no se sàpiga música, del background de molts melòmans. Dos exemples clars serien, sens dubte, d'una banda el Rèquiem i de l'altra els seus últims concerts per a piano i orquestra, especialment els números 20, 21, 23 i 24. Quan aquesta música la sentim en una versió de cambra se'ns obre un univers sonor diferent. És el cas del CD del quartet italià Aglàia i de la pianista Laura Alvini. Un disc que ens aporta dues de les transcripcions que va fer per a grups de cambra Peter Lichtenthal (1780-1853) anys després de la mort de Mozart. És clar que aquestes transcripcions no milloren els originals. Per alguna cosa parlem de Mozart com el més genial dels compositors clàssics. El que sí que ens demostren és el caràcter introspectiu que aporta la música de cambra a aquestes obres ja de per si dramàtiques.

[+info]

Girona estrena Auditori

L'Auditori-Palau de Congressos de Girona obre les portes amb un cap de setmana d'activitats i concerts.

Feia molt de temps que la capital gironina desitjava un Auditori que acollís les moltes activitats i concerts que s'organitzen al llarg de l'any.

El nou Auditori-Palau de Congressos de Girona consta de quatre sales. La més gran és la Sala Simfònica, amb capacitat per a 1.236 espectadors. La Sala de Cambra té 402 localitats i la Sala Petita 178. Finalment, hi ha una Sala de Convencions i Exposicions de més de 400 metres quadrats pensada bàsicament per a congressos. Tots els equipaments han estat ideats per a un ús polivalent.

[+info]

Symphony No.10 (Versió de Deryck Cooke)

A la història de la música hi ha moltes obres que han quedat incompletes. Començaríem pel Rèquiem de Mozart i acabaríem amb Turandot de Puccini, i ens quedaríem molt i molt curts. Una de les que més ha interessat i de la qual s'han ofert diverses versions acabades és l'última simfonia de Gustav Mahler. (...)

En el cas de Mahler la composició d'aquesta desena simfonia va coincidir amb el final de la vida del compositor i també amb els seus problemes psicològics, especialment arran de la crisi del seu matrimoni. Les parts de la simfonia que va deixar escrites Mahler recullen aquesta desesperació final. El primer i el segon moviment estan gairebé complets, especialment l'inicial. Els més oberts, en canvi, són els últims, el quart i el cinquè, dels quals tan sols hi ha l'esbós de la melodia i el baix. El musicòleg Deryck Cooke va completar-la respectant molt la idea de Mahler i s'ajusta de manera molt honesta a les indicacions del compositor.

Aquesta és la versió de "la desena" que el director alemany Michael Gielen va gravar al capdavant de l'Orquestra Simfònica SWR de Baden-Baden i que s'edita ara en aquest interessant compacte.

[+info]

Telemann. Blockflöten-werke

Músiques orquestrals amb la flauta de bec de solista és l'última proposta de l'Akademie für Alte Musik.

Cada nou CD amb obres de Georg Philipp Telemann, prolífic compositor contemporani de Bach, representa no només el gust de poder gaudir de l'excel·lent música orquestral d'aquest autor, sinó que també suposa la confirmació que Telemann mereix ocupar un lloc al costat de Bach, Händel, Vivaldi o Purcell, entre els autors més populars del barroc. La seva és una música transparent, amb grans dosis d'inspiració, que demostra un gran ofici i un gran domini del gènere instrumental i orquestral.

Les obres de Telemann que s'han triat per a aquest CD són la Suite en la menor per a flauta de bec, el Concert en do major per a flauta de bec i orquestra i l'Obertura en do major Hamburger Ebb und Flut que, tot i el nom, fa funcions de suite amb les seves danses corresponents. Aquesta obra, que es coneix també amb els noms de Música aquàtica o bé Les marees d'Hamburg, destaca especialment pel seu caràcter descriptiu.

La llàstima és que no es gravin partitures menys conegudes de Telemann, ja que existeixen altres propostes discogràfiques d'aquesta música, especialment de l'última obra, i en canvi moltes obres del seu catàleg dormen encara esperant que algú les tregui de l'oblit.

[+info]

Messiah (arr. W.A. Mozart)

La versió d'El Messies de Händel reescrita per Mozart l'any 1789 i dirigida per Sir Charles Mackerras.

Durant la dècada del 1780 Mozart va conèixer les grans obres de Bach i Händel. Aquest descobriment va venir sobretot de la mà del baró Gottfried van Swieten, amic de Mozart, entusiasta de la música d'aquests dos gegants del barroc, músics no especialment prodigats fora d'Anglaterra en aquell moment. Van Swieten havia portat de Londres a Viena una sèrie d'obres de gran format de Händel. Així va ser com entre el 1788 i el 1790 va encarregar a Mozart l'orquestració de fins a quatre peces de Händel: Acis i Galatea, El Messies, Alexander's Feast i l'Oda de Santa Cecília, que Mozart va dirigir en la seva presentació al públic de Viena. Sembla que Mozart també va fer una versió de l'oratori Judes Maccabeus, que fa poc que ha estat trobada a la ciutat de Halifax, a la Gran Bretanya.

La versió la firma un equip de solistes anglesos de reconegut prestigi, amb Felicity Lott, Felicity Palmer, Philip Landgridge i Robert Lloyd. El cor és el de la Huddersfield Choral Society, l'orquestra és la Royal Philarmonic i la direcció del veterà Sir Charles Mackerras.

[+info]