El Festival de Música Antiga es trasllada a l'Auditori

Del 2 al 20 de maig es farà la 29a edició d'aquest certamen que s'acomiada de CaixaForum.

El Festival de Música Antiga de Barcelona s'inaugura finalment aquesta setmana després d'haver estat a punt de desaparèixer. La principal novetat és el canvi d'ubicació. Fins ara els concerts els acollia principalment el CaixaForum i a partir de l'edició d'enguany es faran tots a l'Auditori de Barcelona. Aquest any, l'organització la comparteixen a mitges l'Obra Social La Caixa i L'Auditori. Durant els propers anys serà aquest darrer equipament qui n'assumeixi l'organització en solitari.

A l'edició del 2006 hi haurà onze concerts repartits entre la Sala Simfònica i la Sala Polivalent de l'Auditori. El violinista Fabio Biondi (foto), estrella de la passada edició, serà l'encarregat d'obrir el Festival al costat del clavecinista Kenneth Weiss aquest dimarts, 2 de maig.

Per saber més sobre els intèrprets, obres i preus podeu consultar la web del Festival.

[+info]

Les Vendredis

Música per a quartet de cordes dels autors russos més diversos.

L'editor i promotor Mitrofan Petrovitx Belàiev va ser un dels personatges que més van fer perquè la música de cambra comencés a tenir un regust rus. Fins aleshores s'havia aconseguit amb l'òpera i també en el camp simfònic però no hi havia encara un repertori originari rus per a quartet de cordes. Així va ser com va decidir-se a organitzar a casa unes vetllades musicals on reunia compositors russos destacats. Aquestes sessions es coneixien amb el nom d'Els Divendres (Les Vendredis, com el títol del disc) perquè es feien els segons divendres de cada mes. Allà es van reunir noms coneguts com els de Rimski-Korsakov, Borodin, Liadov o Glazunov, juntament amb altres avui dia no tan populars com Blumenfeld, Wihtol, Artciboucheff o Osten-Sacken.

En general és música amable, gens sofisticada, que entra molt bé. Potser no són obres mestres, però sí peces de compositors amb molt d'ofici. Els intèrprets són els membres del Quartet Alcan canadenc que ens acosten aquesta música en unes bones versions.

[+info]

Ibèria

L'obra per a piano més transcendental i més difícil d'Albéniz gravada a Camprodon per la pianista madrilenya Rosa Torres-Pardo. Glossa, el segell madrileny que va començar sobretot enregistrant música antiga, últimament ha ampliat fronteres pel que fa al seu repertori i des de no fa gaire s'ha fixat en la música del segle XX. Kodaly, Stravinski i... Albéniz!

L'obra escollida és la més important que el compositor català va compondre per al piano, Iberia. Una obra monumental, que s'acosta a les dues hores de durada, complexa, plena d'atmosferes diferents, virtuosa i delicada a la vegada. Composta entre el 1905 i el 1908, aquest és el punt culminant de la carrera d'Isaac Albéniz com a compositor.

Iberia és un recull de 12 obres, dividida en quatre quaderns que contenen tres peces cadascun. Música inspirada en gairebé tota la seva totalitat en Andalusia, terra que va ser motiu recurrent al llarg de la seva producció com també va passar-li a Granados.

[+info]

Concert de Sant Jordi al Palau

Catalunya Música, juntament amb la JONC, organitza i transmet en directe el concert Bach x Mozart. Aquest diumenge, coincidint amb la diada de Sant Jordi, el Palau de la Música Catalana viurà un dels actes més interessants que s'han organitzat a casa nostra per celebrar l'Any Mozart. Es tracta de Bach x Mozart un concert de caire marcadament didàctic organitzat conjuntament per Catalunya Música i la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya).

Les obres que formen part del programa volen mostrar la influència que l'obra de Johann Sebastian Bach va exercir en Mozart, cap a finals del 1780, quan el músic de Salzburg va descubrir la gran música de Johann Sebastian Bach.

Bach x Mozart començarà a les nou del vespre, es podrà seguir des del Palau i també a través de la transmissió que Catalunya Música oferirà en directe, amb els comentaris de Joan Vives.

[+info]

Shostakovich, Daniel Hope

Els dos concerts per a violí i orquestra de Dmitri en mans de Daniel Hope i Maxim Xostakóvitx, segon fill del compositor rus.

L'últim disc del jove violinista anglès Daniel Hope (que per cert, visitarà Barcelona el febrer de l'any que ve per actuar a la temporada de l'OBC) és novament amb música de Xostakóvitx. Diem novament perquè no fa gaire que editava un CD amb els dos trios amb piano d'aquest compositor, també per a Warner. Aquests són els efectes de les celebracions del centenari del naixement d'aquest autor que prenen formes diverses i variades però que no arriben, ni de bon tros, a la saturació (i, en general, poca imaginació!) de l'aniversari mozartià.

[+info]

Korngold arriba al Liceu

Del 12 d'abril fins al 8 de maig, el Gran Teatre del Liceu oferirà per primera vegada a la seva història representacions de l'òpera més destacada d'Erich Wolfgang Korngold (1897-1957), un compositor molt conegut en l'àmbit de la banda sonora, però potser no tant en el terreny operístic. Es tracta de Die tote Stadt (La ciutat morta), una òpera en tres actes estrenada el 1920 simultàniament a Hamburg i a Colònia.

El llibret escrit per Korngold amb l'ajut del seu pare, Julius, es basa en la novel·la Bruges la morte (1892), de Georges Rodenbach, i se situa a la ciutat de Bruges, a finals del segle XIX. Per a més informació podeu consultar la web dels Amics del Liceu i la del Gran Teatre del Liceu.

[+info]

Buxtehude. Membra Jesu Nostri

Membra Jesu Nostri, música de Setmana Santa de Dietrich Buxtehude, en la nova versió dels alemanys Cantus Köln.

Buxtehude s'ha recordat tot sovint pel seu vessant d'organista i de compositor d'obres per a aquest instrument. Peces de gran influència en compositors posteriors, entre ells Johann Sebastian Bach. Val la pena entrar en la resta de la seva producció especialment en la música vocal religiosa. S'hi haguéssim de triar una d'aquestes obres, ens quedaríem sens dubte amb Membra Jesu Nostri, un cicle de 7 petites cantates que formen un tot i que temàticament fan referència a cadascuna de les set parts del cos crucificat de Jesucrist: peus, genolls, mans, costat, pit, cor i cap.

El text prové d'un poema de mitjans del segle XII. Composta l'any 1680, aquesta obra cal situar-la entre les millors composicions vocals alemanyes abans de l'arribada de Johann Sebastian Bach.

[+info]

La "Passió" de Lleida

L'Auditori Enric Granados de Lleida acollirà aquest dissabte la interpretació íntegra de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach.

La de Lleida serà l'única audició en directe d'aquesta obra al Principat. L'Any Mozart té els seus efectes col·laterals i ha deixat els catalans sense passions bachianes. Així, ha desaparegut la tradicional audició que la Fundació La Caixa oferia de la Passió segons Sant Mateu per aquestes dates al Palau de la Música Catalana. D'altra banda, l'any passat cors i orquestres d'aquí van oferir nombroses audicions de "l'altra passió", la Passió segons Sant Joan, de Bach, arreu del país que malauradament no es repetiran enguany. A aquest fet li hem d'afegir l'interès dels programadors per oferir aquest 2006 sobretot la música de Mozart, especialment el Rèquiem.

És per tot això que la "Passió" de Lleida esdevé una cita obligada (i única!) per a tot aquell que vulgui sentir la música d'alguna de les passions de Bach en directe aquesta temporada a casa nostra.

[+info]

L'OBC presenta nova temporada

La 2006-2007 serà la primera amb Eiji Oue com a director titular. En línies generals la temporada que ve l'OBC manté la mateixa línia que en anys anteriors.

Probablement, el fet més destacat sigui la presència d'un nou director titular, el japonès Eiji Oue, que substituirà Ernest Martínez Izquierdo. El director barceloní continuarà vinculat a l'orquestra com a principal director convidat, juntament amb Franz Paul Decker. Oue dirigirà l'OBC en cinc programes diferents en la seva primera temporada com a titular, el mateix nombre que Martínez Izquierdo, el director sortint.

A nivell musical, la temporada 2006-2007 oferirà més obres simfonicocorals i es mantindrà l'aposta per convertir en "clàssics" els compositors del segle XX. Així mateix, cal destacar una més gran presència de compositors catalans amb noms com els d'Albéniz, Sor, Gerhard, Durán, Carnicer, Montsalvatge, Borgunyó, Martínez Comín o Lamote de Grignon. També augmenta el nombre d'estrenes amb encàrrecs a Rodríguez Picó, Charles, Vivancos, Mestres Quadreny o Padrós. La nova temporada ja ha estat penjada a la web de L'Auditori.

[+info]

Beethoven. Simfonies núm. 1 i 2

Les dues primeres simfonies són, a banda de les més clàssiques, també les menys enregistrades entre les simfonies de Beethoven.

És per això que sempre és interessant conèixer noves visions d'aquesta música. En aquest cas, l'orquestra és catalana (per bé que integrada per molts músics de fora), la de Cadaqués, i la direcció de Sir Neville Marriner, un director anglès que sempre vinculem a l'Academy of Saint Martin in the Fields, una de les formacions amb més enregistraments discogràfics al mercat, al capdavant de la qual va estar durant molts anys. Aquest director ja fa temps que col·labora amb la formació catalana, que ha dirigit en nombroses ocasions i amb la qual ha editat uns quants discos, sobretot amb música de Mozart.

[+info]