Ritmes de clàssica
Articles i discos comentats al portal ritmes.cat
The voice
El baríton alemany Thomas Quasthoff ofereix una selecció de música cantada en alemany d'autors que van de Johann Sebastian Bach a Richard Strauss. No ens equivoquem si diem que Thomas Quasthoff és un dels barítons amb la veu més bonica de l'actualitat. Nascut a Hannover l'any 1959, aquest cantant alemany ha aconseguit nombrosos premis i l'admiració de públics de nombrosos països, tot i la discapacitat física que té des de petit: ell va ser un dels 10.000 nens que van patir els efectes de la talidomida, un fàrmac que va ingerir la seva mare i que li va provocar que nasqués gairebé sense braços, de manera que les seves mans surten pràcticament de les espatlles. Fa només 120 centímetres, però té una veu poderosa que omple qualsevol escenari. [+info]
El Liceu obre temporada amb ballet
La temporada 2006-07 del Gran Teatre del Liceu ja està a punt. Comença aquest diumenge i ho fa amb nou representacions del ballet Giselle d'Adolphe Adam a càrrec de la companyia de ballet de l'English National Ballet. La música en directe anirà a càrrec dels joves músics que formen l'Orquestra de l'Acadèmia del Liceu, dirigida per Martin West. La direcció escènica anirà a càrrec de Wayne Eagling, actual director artístic de la companyia anglesa, a partir d'una coreografia de Mary Skeaping.[+info]
Erik Satie (1866-1925)
Caixeta de tres CD i un DVD amb el més destacat de la música de l'original Erik Satie.Erik Satie ha estat probablement un dels compositors més personals i originals del canvi dels segles XIX al XX. Avui en dia diríem que era un "antisistema". Personatge estrafolari, objecte de crítiques i admirat a la vegada. Aquesta caixeta recull tres discos amb el més destacat de la seva música per a piano i també de les seves melodies i cançons. No hi falten les Gymnopédies, ni les Gnossiennes, però també hi trobem els Preludis, les Sarabandes, les Danses Gòtiques i les melodies més diverses. En general, és música senzilla que fuig de l'artifici i la complicació i que té un punt de minimalisme. Les versions del pianista Reinbert de Leeuw troben el punt just i no són en cap moment ni massa amanerades, ni precipitades. [+info]
Complete Piano Trios
El Trio Wanderer grava la integral dels Trios per a violí, violoncel i piano de Brahms. A la música de cambra de Johannes Brahms, hi trobem algunes de les pàgines més inspirades d'aquest compositor. En la majoria de casos són obres reflexives i profundes que fugen de l'efecte fàcil. El Trio Wanderer ofereix en aquest doble compacte versions intenses dels tres Trios per a violí, violoncel i piano que va compondre el compositor alemany. Tot i no ser la música més enregistrada de Brahms, són obres importants dins del seu catàleg. El primer dels trios, per exemple, va ser la primera obra de cambra que va escriure un Brahms de 21 anyets. Aquest i el tercer són probablement els trios més destacats del compositor.La qualitat de l'enregistrament cal buscar-la tant en la interpretació com amb l'aspecte sonor. Música de cambra de qualitat, doncs, en molt bones mans. [+info]
Chamber Orchestra of Europe 25th Anniversary
L'Orquestra de Cambra d'Europa, fundada el 1980 -a partir d'una idea original de Herbert von Karajan- en el si del Festival d'Agost de Salzburg, ha arribat al seu 25è aniversari. Cal destacar, per damunt de la resta, la feina de dos directors que han fet d'aquesta orquestra una de les més importants -d'aquest format i característiques- a nivell mundial: Claudio Abbado i Nikolaus Harnoncourt. Ha estat, però, aquest últim qui més ha enregistrat amb aquest conjunt i és ell el protagonista d'aquesta caixeta de tres CD. Els dos primers discos inclouen les quatre últimes simfonies de Mozart, i l'últim disc recull una selecció de gairebé 80 minuts d'algunes de les millors gravacions fetes per l'orquestra europea, bàsicament centrades en compositors romàntics i clàssics. Un aniversari que mereix ser tingut en compte i unes versions, tant de Mozart com de la resta, que cal situar entre les millors versions d'aquesta música.[+info]
Californian Concert
Els compositors representats en aquest CD són, d'una banda, aquells músics europeus que van haver de marxar per culpa de la guerra i, de l'altra, els seus contemporanis dels Estats Units. La barreja, heterogènia, inclou noms tan coneguts com els de Stravinski, Rakhmaninov o Schönberg, si parlem del costat europeu. Entre les "perles" d'aquest recull hi trobem el tema de La llista de Schindler, una versió de Smile de Charles Chaplin o 4'33'' de John Cage. Precisament aquesta és la peça que tanca el CD. Una obra inclosa al llibre Guinness dels rècords com la partitura amb menys notes (cap ni una!), on la pianista alemanya canvia la sala de concerts per una mena d'auditori a l'aire lliure, amb cants d'ocells i avió inclosos. En definitiva, una passejada per la música de piano del segle XX i les diferents tendències que autors americans i europeus van donar i van rebre.[+info]
Deutsche Messe
Recull de música, religiosa majoritàriament cantada en alemany, dels Mozart i del germà petit de F. J. Haydn. Heus ací un CD de música religiosa poc coneguda de tres dels grans compositors del classicisme vienès. D'una banda, obrint el disc, un recull de sis peces breus poc freqüents de W. A. Mozart, exceptuant segurament el motet Sancta Maria, mater Dei. A continuació hi trobem onze petites peces -la de més durada no arriba als cinc minuts- del germà petit de Franz Joseph Haydn i gran amic de Mozart, Michael Haydn. La meitat d'aquest grup de peces diverses no s'havien enregistrat fins ara en disc compacte. El mateix passa amb la Missa Brevis de Leopold, el pare de Mozart. Una obra que, com era costum a l'època, inclou només Kyrie i Gloria i que no arriba als 7 minuts. El disc es tanca amb la no gaire prodigada Missa Alemanya novament del petit dels Haydn. En definitiva són petites obres religioses d'alguns dels millors músics austríacs del segle XVIII.[+info]
Música i religió a Girona
Del 30 de juny fins al 9 de juliol, la capital gironina tornarà a omplir-se de melodies i ritmes d'arreu del món que tenen en comú, en major o menor intensitat, el fet religiós que envolten les diferents músiques. Serà la setena edició del Festival de músiques religioses del món de Girona. Alguns dels concerts són gratuïts i la majoria es fan a l'aire lliure. Per a més informació podeu consultar el web del Festival. [+info]
Pepita Jiménez
La versió completa de l'òpera en anglès d'Albéniz en la revisió del musicòleg i director José de Eusebio. La història de Pepita Jiménez tracta d'un jove seminarista, Don Luis de Vargas, que s'enamora de la jove viuda Pepita Jiménez, per acabar imposant-se l'amor davant la religió. L'edició de José de Eusebio ha intentat restituir la partitura original d'Albéniz que amb el temps havia estat modificada tant pel que fa a l'orquestració com al llibret i a l'ordre dramàtic. Per a aquesta gravació s'ha comptat amb la participació de Plácido Domingo, Carol Vaness, Jane Henschel, Enrique Baquerizo y Carlos Chausson, amb l'Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid, amb el mateix José de Eusebio a la direcció. El segell que l'edita, poca conya, és Deutsche Grammophon. [+info]
In memoriam Joaquim Homs
El pianista de Granollers Jordi Masó és un dels músics catalans que més feina està fent aquests últims anys per donar a conèixer la música dels autors d'aquí, especialment a través del CD, amb discogràfiques catalanes i estrangeres. Un dels seus últims projectes ha estat encarregar a una vintena de compositors catalans i espanyols una peça breu per a piano a cadascun que d'alguna manera fes referència a la figura o a l'obra de Joaquim Homs (1906-2003), en el centenari del seu naixement.[+info]
Mor Ligeti, referent de la música contemporània
El compositor d'origen hongarès György Ligeti (1923-2006) va morir ahir a Viena als 83 anys després d'una llarga malaltia. Aquest músic d'origen jueu, nacionalitzat austríac, era considerat un dels més grans compositors de música clàssica de la segona meitat del segle XX. Després de patir els horrors de la Segona Guerra Mundial, en què va perdre el pare i un germà -exterminats al camp de concentració d'Auschwitz-, Ligeti va marxar a estudiar a Budapest, amb Zoltán Kodály, entre altres. Posteriorment va deixar Budapest, fugint de la influència del règim soviètic, per anar a Viena i nacionalitzar-se austríac. A partir d'aleshores va entrar en contacte amb les avantguardes artístiques d'aquell moment, que no havien arribat a Hongria. La seva música va començar a ser coneguda especialment a partir de la dècada dels seixanta. La seva influència a partir d'aleshores no es va limitar en el terreny de la composició sinó també en el teòric. [+info]
Arriaga, 200 anys
L'oboïsta i director Paul Dombrecht edita en CD música inèdita de Juan Crisóstomo de Arriaga. Tot i que no està tenint el mateix pes ni ressò que l'efemèride del naixement de Mozart, el 200è aniversari del naixement del bilbaí Juan Crisóstomo de Arriaga (1826-1826) està portant algunes propostes interessants. És el cas del CD que el prestigiós grup de música antiga Il Fondamento, amb cinc solistes vocals, dirigit per Paul Dombrecht, han editat fa ben poc pel segell Fuga Libera. Es tracta d'un recull d'obres vocals, religioses i profanes, compostes per Arriaga durant la seva estada a París els últims anys de la seva curta vida, entre el 1821 i el 1825. [+info]
Quatuor op. 96 "Américain"
Dues de les obres de cambra més interessants de Dvorák en les versions del jove Quartet Jerusalem. Del corpus d'obres d'Antonín Dvorák destaquen per damunt de les altres les peces que va compondre als Estats Units, especialment el Concert per a violoncel i orquestra i la Novena Simfonia Del Nou Món. N'hi podríem afegir encara una altra: el Quartet per a cordes núm. 12, anomenat Americà pel regust de melodies del folklore d'aquell continent que impregnen l'obra. (...) El quartet de Dvorák data del 1893 moment en el qual el músic es troba a Nova York dirigint el Conservatori d'aquesta ciutat. Dvorák es va imbuir tant del folklore americà que ens sembla estar sentint música d'un autor nord-americà més que la d'un músic bohemi. Acompanyant el quartet de cordes hi trobem l'interessant segon Quintet per a piano i cordes, que Dvorák va compondre uns anys abans, el 1887. Val la pena remarcar aquí la participació del pianista Stefan Vladar que s'integra perfectament amb el quartet al llarg de tota l'obra. [+info]
Hector Berlioz - Requiem
Hi ha rèquiems que han tingut més fortuna que d'altres. Avui en dia es recorden i s'interpreten força els de Mozart -per suposat-, Fauré, Brahms o Verdi. Hi ha una altra categoria de misses de difunts que, si bé tothom reconeix la seva qualitat, han quedat al marge dels anteriors, com en un segon terme. És aquí on hi trobaríem el monumental Rèquiem d'Hector Berlioz. Una obra composta l'any 1837, quan el músic francès acabava de traspassar la trentena. Una de les curiositats de l'obra és que Berlioz no era especialment creient: el rèquiem no neix de la fe del músic sinó d'un encàrrec que Berlioz rep del govern francès. No hi ha dubte que el principal inconvenient que es troben les produccions d'aquesta obra és que demanen un nombre d'efectius, instrumentals i corals, sensiblement superior al que és habitual. (...) El responsable musical d'aquesta gravació és Bertrand de Billy, un vell conegut del públic barceloní, especialment del liceïsta. (...) Amb aquesta orquestra i amb dos dels cors més prestigiosos de la capital austríaca ofereix unes versions de la música de Berlioz plenes de matisos en un repertori que el director parisenc coneix prou bé.[+info]
Barbara Hendricks, un veu mítica a Terrassa
La cantant nord-americana oferirà un únic concert al Centre Cultural de Caixa Terrassa. El programa que interpretarà Barbara Hendricks a Terrassa inclou obres de Beethoven, Fauré i Mahler en la primera part, i de Poulenc, Schoenberg i Weill en la segona. Això sense comptar els bisos que segur que hi haurà. Aquests últims anys aquesta cantant ha ofert sobretot recitals de lieder i no tanta òpera. A Hendricks l'acompanyarà aquesta vegada el pianista suec Love Derwinger. El concert es farà el dijous 1 de juny a les 9 del vespre i el preu de les entrades és de 36 euros.[+info]
Mozart. Chamber versions by Peter Lichtenthal
Versions de cambra del Rèquiem i el Concert per a piano i orquestra núm. 20, totes dues de Mozart. Hi ha obres de Mozart que es coneixen tan bé que gairebé formen part, encara que no se sàpiga música, del background de molts melòmans. Dos exemples clars serien, sens dubte, d'una banda el Rèquiem i de l'altra els seus últims concerts per a piano i orquestra, especialment els números 20, 21, 23 i 24. Quan aquesta música la sentim en una versió de cambra se'ns obre un univers sonor diferent. És el cas del CD del quartet italià Aglàia i de la pianista Laura Alvini. Un disc que ens aporta dues de les transcripcions que va fer per a grups de cambra Peter Lichtenthal (1780-1853) anys després de la mort de Mozart. És clar que aquestes transcripcions no milloren els originals. Per alguna cosa parlem de Mozart com el més genial dels compositors clàssics. El que sí que ens demostren és el caràcter introspectiu que aporta la música de cambra a aquestes obres ja de per si dramàtiques. [+info]
Girona estrena Auditori
L'Auditori-Palau de Congressos de Girona obre les portes amb un cap de setmana d'activitats i concerts. Feia molt de temps que la capital gironina desitjava un Auditori que acollís les moltes activitats i concerts que s'organitzen al llarg de l'any. El nou Auditori-Palau de Congressos de Girona consta de quatre sales. La més gran és la Sala Simfònica, amb capacitat per a 1.236 espectadors. La Sala de Cambra té 402 localitats i la Sala Petita 178. Finalment, hi ha una Sala de Convencions i Exposicions de més de 400 metres quadrats pensada bàsicament per a congressos. Tots els equipaments han estat ideats per a un ús polivalent. [+info]
Symphony No.10 (Versió de Deryck Cooke)
A la història de la música hi ha moltes obres que han quedat incompletes. Començaríem pel Rèquiem de Mozart i acabaríem amb Turandot de Puccini, i ens quedaríem molt i molt curts. Una de les que més ha interessat i de la qual s'han ofert diverses versions acabades és l'última simfonia de Gustav Mahler. (...) En el cas de Mahler la composició d'aquesta desena simfonia va coincidir amb el final de la vida del compositor i també amb els seus problemes psicològics, especialment arran de la crisi del seu matrimoni. Les parts de la simfonia que va deixar escrites Mahler recullen aquesta desesperació final. El primer i el segon moviment estan gairebé complets, especialment l'inicial. Els més oberts, en canvi, són els últims, el quart i el cinquè, dels quals tan sols hi ha l'esbós de la melodia i el baix. El musicòleg Deryck Cooke va completar-la respectant molt la idea de Mahler i s'ajusta de manera molt honesta a les indicacions del compositor. Aquesta és la versió de "la desena" que el director alemany Michael Gielen va gravar al capdavant de l'Orquestra Simfònica SWR de Baden-Baden i que s'edita ara en aquest interessant compacte. [+info]
Telemann. Blockflöten-werke
Músiques orquestrals amb la flauta de bec de solista és l'última proposta de l'Akademie für Alte Musik. Cada nou CD amb obres de Georg Philipp Telemann, prolífic compositor contemporani de Bach, representa no només el gust de poder gaudir de l'excel·lent música orquestral d'aquest autor, sinó que també suposa la confirmació que Telemann mereix ocupar un lloc al costat de Bach, Händel, Vivaldi o Purcell, entre els autors més populars del barroc. La seva és una música transparent, amb grans dosis d'inspiració, que demostra un gran ofici i un gran domini del gènere instrumental i orquestral. Les obres de Telemann que s'han triat per a aquest CD són la Suite en la menor per a flauta de bec, el Concert en do major per a flauta de bec i orquestra i l'Obertura en do major Hamburger Ebb und Flut que, tot i el nom, fa funcions de suite amb les seves danses corresponents. Aquesta obra, que es coneix també amb els noms de Música aquàtica o bé Les marees d'Hamburg, destaca especialment pel seu caràcter descriptiu. La llàstima és que no es gravin partitures menys conegudes de Telemann, ja que existeixen altres propostes discogràfiques d'aquesta música, especialment de l'última obra, i en canvi moltes obres del seu catàleg dormen encara esperant que algú les tregui de l'oblit. [+info]
Messiah (arr. W.A. Mozart)
La versió d'El Messies de Händel reescrita per Mozart l'any 1789 i dirigida per Sir Charles Mackerras. Durant la dècada del 1780 Mozart va conèixer les grans obres de Bach i Händel. Aquest descobriment va venir sobretot de la mà del baró Gottfried van Swieten, amic de Mozart, entusiasta de la música d'aquests dos gegants del barroc, músics no especialment prodigats fora d'Anglaterra en aquell moment. Van Swieten havia portat de Londres a Viena una sèrie d'obres de gran format de Händel. Així va ser com entre el 1788 i el 1790 va encarregar a Mozart l'orquestració de fins a quatre peces de Händel: Acis i Galatea, El Messies, Alexander's Feast i l'Oda de Santa Cecília, que Mozart va dirigir en la seva presentació al públic de Viena. Sembla que Mozart també va fer una versió de l'oratori Judes Maccabeus, que fa poc que ha estat trobada a la ciutat de Halifax, a la Gran Bretanya. La versió la firma un equip de solistes anglesos de reconegut prestigi, amb Felicity Lott, Felicity Palmer, Philip Landgridge i Robert Lloyd. El cor és el de la Huddersfield Choral Society, l'orquestra és la Royal Philarmonic i la direcció del veterà Sir Charles Mackerras. [+info]
El baríton alemany Thomas Quasthoff ofereix una selecció de música cantada en alemany d'autors que van de Johann Sebastian Bach a Richard Strauss. 
